La seua taula quedava situada, tot just, al costat de la cristallera amb vistes als ametlers del passeig, i mentre es prenia el cafè, glop a glop, la Miranda reflexionava, a gust, sobre la seua vida. Ho tenia tot, pensava mentre es delectava observant la caiguda d'una fulla que pareixia ballar a l'aire, es trobava a la flor de la vida, 24 anys, amb un físic d'escàndol que l'havia catapultat a la fama com a model i, ara també, com a actriu, el seu sou era més que envejable, el qual li permetia una independència i llibertat plena, la seua parella despertava els cels de moltíssimes noies, i l'estimava amb bogeria.
La fulla es mantenia sospesa a l'aire gracies al vent, company de vals, que l'empentava i jugava amb ella fent-li donar voltes amb una gracia celestial.
I què dir de la seua persona, carismàtica, decidida, forta, independent, amb personalitat i caràcter, li encantava com era i, la colla de seguidors que tenia demostrava que, als demés, també.
La fulla anava a dreta, a esquerra, amunt i girava, què bella dansa, tan gràcil i elegant, tan sofisticada. Encreua les cames, unes llargues i fines cames, mentre es banya delicadament els llavis amb la llengua i deixa anar un petit petó a l'aire. El cambrer passa enfeinat, carregat i extenuat. Es retira els cabells del muscle amb un gir de canell i observa cóm es despenja una altra fulla, és tan bell... El mòbil vibra sobre la taula, el deixa fer, fa un altre glop al cafè, el cambrer torna a passar, ara amb les mans buides, algú el crida.
La primera fulla s'arrima al sol i pareix estirar-se cap al cel uns escassos segons, com si badallés, no vol tocar llit, però ho fa, mentre, la segona fulla comença la dansa.
Fa un altre glop de cafè, contenta, es repenja a la cadira i acluca els ulls, torna a passar el cambrer, ara carregat. El noi, fascinat per la bellesa de la Miranda, s'entrebanca amb els peus, mentre es girava cap a ella, i el ganivet que duia li talla la galta esquerra. Del bot, la Miranda vesa sobre sí el cafè, calent, quedant-li la pell de la panxa i les cuixes tota irritada, s'arma un guirigall.
La Miranda, amb els ulls oberts desmesuradament i amb un rictus de dolor, comença a cridar, fent moviments exagerats amb les mans mentre es tapa el reguer de sang que li brolla per la galta, el cambrer en estat de shock, i s'activa la càmera ràpida.
L'escena finalitza amb una promesa de demanda al cambrer, una queixa front al seu cap, una gran i lletja ferida a la cara que, més tard sabrà, li deixarà cicatriu, i una taca estesa per l'abdomen i les cuixes, que quedaria en forma de cremada. El mòbil, guardant un missatge de la seua millor amiga dient-li que la parella l'enganya, i una gravació de veu esperant al contestador del pis, on se li fa saber que la policia vol contactar amb ella, l'informaran de l'accident de tràfic on han mort els seus pares. L'agència de models, al mes, li diria que no la volien més a l'equip, que havia perdut l'encant i, de part de les companyes, li recomanaven un psiquiatra, per a tractar-se la depressió per la defunció dels seus progenitors. El cap de rodatge es voria obligat a incomplir el contracte i fer-la fora de la sèrie, la substituiria per una altra que no fos alcohòlica i que arribés a la feina neta, puntual i sòbria. La falta d'ingressos i el seu elevat cost de vida li impediria, als huit mesos, pagar el lloguer del pis de luxe al que habita, obligant-la a vendre joies i pertinences per un valor molt més baix del seu cost real, i que no impediria que acabés al carrer.
I així, s'adonaria, seguda a la cera del passeig, amb una sabata de tacó reballada, les calces esgarrades, la falda entubada mig pujada, els llavis mal pintats, el rímel corregut i els cabells desfets, que les fulles ja havien deixat de ballar aquell elegant vals, que el vent s'havia cansat ja d'elles i ara romanien al sol, víctimes de la gravetat i la tardor, quetes, trencades i al muntó, com qualsevol cosa, que ningú es digna a mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada