La Metàfora és una nena mentidera i escorredissa, que s'amaga, que llisca, però que quan apareix per la porta de ta casa és un goig, és un plaer escoltar-la parlar i sembla que sempre tinga la veritat a la mà.
Pobra metàfora, sempre ha sigut una incompresa, i com ningú no la conegut realment, doncs s'estén mala fama sobre ella i tots la volen eludir.
Mireu com plora Metàfora, mireu! I què valenta és, doncs no plora per ella, plora per vosaltres, pobres ignorants, que no la sabeu desxifrar i, per això, li atorgueu la veracitat.
Ella es queda satisfeta quan parla, no amaga res, diu tot el que ha de dir, però les paraules tenen una bellesa tan aclaparadora, tan colpidora, a la seua boca que, la gent, amb el seu amor cap a les aparences i la superficialitat, es perd, no l'entén, la taxen de mentidera, i ella torna a plorar. Sols té una amiga, la seua germana major Al·legoria, que la tranquil·litza i li ensenya retòrica, doncs "una nena ha de ser culta i s'ha de formar", li diu, a més, l'encoratja dient-li que no perda l'esperança, en una de les cases a les que normalment es presenta, a un d'aquells portals on la reben, algun dia, trobarà una o diverses persones que la desxifraran i la sabran mirar, de forma pura, sense més, sense cap tipus de colador, i eixos seran els seus amics, pels que no caldrà plorar i mereixerà lluitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada