La foia et senta bé

Ella porta un vestit llarg, roig carregat, fosc sang, lluent, apegat al cos, que li marca les escasses corbes de la seua diminuta persona, però no és al físic al que et fixes, és l'aura, un no sé què, que hipnotitza, que atrau, que fa embogir, la follia és un trage que et senta bé, i ella el sap portar.

S'arrima a tu i et trau a ballar. Junts, doneu voltes i més voltes, sense parar, i agafeu velocitat. Jo, que us mire, ja no sé qui és qui, s'ha format un cercle malaltís, pareix que no sàpigues eixir, que t'hages perdut al camí, o a un laberint roig sang, diem-ne laberint, diem-ne pou, diem-ne psiquiàtric.

La demència t'ha vençut, i es que a carisma no li guanya ningú, i no et culpe, jo vaig caure ja fa anys, per això et puc veure des de la meua sala, assentada a una butaca, completament sedada, però el cap no para. Podran dormir-me el cos si volen i poden, podran dir-me totes les barbaritats i coherències que vulguen, però la meua sang continua ballant, i és una malaltia que m'agrada, em destrossa i em consumeix.

La meua mirada es fixa, com una fletxa que ha encertat diana, als teus ulls, i ho puc vore, continuen ballant, a aquell saló de tons obscurs encara que perfectament il·luminat, amb la noia del somriure torçat, que té un no sé què additiu a l'aura, continues agafant velocitat sense deixar de girar. Pot ser per això estàs marejat i t'has hagut de assentar, per aquest motiu, ta mare, preocupada perquè se te n'ha anat de les mans, t'ha portat a aquest lloc infernal toca ovaris, collons en el teu cas, però tu no t'enutges que ho fan pel teu bé, volen fer-te oblidar, esborrar, aniquilar, eradicar de la teua ment  el lloc on els teus ulls em diuen que encara estàs.

Recline el cap a la butaca, tanque els ulls, respire, destense el cor i pense "vull saber què li ha dit ella, té un repertori tan ampli i variat, tan divers, tan màgic i especial... què li haurà dit?"

Pots apostar, noi dels ulls perduts, dels llavis morts, del cos espantat, que et faré parlar, pot ser per sentir-me més a prop d'ella o pot ser per a ajudar-nos a llevar-nos la del cap, qui sap? El temps ho dirà.