Paraules escrites amb foia per una noia amb paranoia.

Jo pinte el que veig, cante el que escolte i escric el que imagine.

No sóc bona dibuixant, desafine amb el cant i no trobe paraules per a expressar-me.

Em quede cega, em torne muda i la ment se’m seca.

A la foscor dels meus ulls la ment se'm torna lúcida; al silenci dels meus llavis, les orelles creixen; a la reclusió mental, els raonaments es precipiten… però m’anomenen boja.

Se me’n fot. Quan et declaren boja tens llicència per a fer, dir o escriure el que vulgues, no tens càstig, i a més, aconsegueixes major difusió, morbositat se’n diu.

Tinc una ànima artística, no sóc una persona artística.

Ho he dit, no seré la persona que capte la teua essència amb una pintura o amb una fotografia; no seré la persona que amb cants o acords t’entre per les orelles i arribe fins al teu cervell convertint-me en ocupa; però podria provar a ser la boja que escriu incoherències, que aconsegueix que tingues un text seu a les mans i que pot ser, alguna de les seues frases reflexarà els crits de la teua ànima opresa, els plors del teu cor encollit i les manies del teu cervell torbat. Pot ser alguna de les meues frases aconsegueixca moure un no sé què a dintre teu i et deixe un regust especial a la boca, o potser tot açò són fantasies sortides d’una ment bajoca.

Podria ser les paraules que contenen les pàgines beix del teu llibre gastat, del llibre que sostens a les mans, que capta la teua intensa mirada, amb el cap inclinat. Podria ser el fum que s’allibera de la teua cigarreta, però aquest es fon i ens confon. Preferixc ser paraules, metàfores, per entretindre, per a commoure.

Així que qualsevol altre pot retractar la imatge de la teua persona, seguda a una butaca, escoltant al casset la veu d’alguna altra, amb les cames encreuades, els dits crispats entorn una botella encara plena i amb la mirada serena, posada a les paraules impreses a unes pàgines beix d’un llibre ja gastat, unes paraules sense sentit, que arriben a la teua ment amb delit, paraules escrites amb foia per una noia amb paranoia.